CIÈNCIES SOCIALS
A Educació Infantil podem treballar el temps amb les rutines (repetició per tal de que quedi gravat en el nostre fer de cada dia), experiències i llenguatge (van donar significat a les rutines i les experiències). Per tant, hem d’evitar no provocar-lis errors, ja que els hi estem traspassant una relació que no és correcta. Construïm el nostre bagatge cultural a través d’aquests tres aspectes. Tots tres funcionen a l’hora.
Cada dia estem aprenent i construint els nostres conceptes d’espai i temps, que són com coordenades que ens ajuden a representar aquest món. La cosmovisió que tenim del món
La durada es va aprenent amb l’experiència. La noció de durada s’ha de diferenciar de la durada objectiva (el que passa pel rellotge) de la durada subjectiva (la nostra noció). Per tant, el temps és relatiu. Per treballar la noció del temps podem preguntar als infants si ha durat molt, relacionar-ho amb el rellotge i la nostra noció. És molt important mantenir uns horaris estables amb els nens amb les rutines, ja que sinó descol•loques als infants. És molt important de 0 a 6 anys mantenir unes rutines estables (parar la taula, dinar tots junts, etc), ja que sinó els fem desestabilitzar la durada d’aquestes rutines.
Els humans construïm el coneixement a partir de conceptes oposats. Per tant construïm les nocions d’espai a través de conceptes oposats. En l’etapa d’infantil és molt interessant materialitzar aquesta discriminació entre els oposats, és a dir, concentrar els esquemes de manera discriminatòria. La comparació és bàsica per treballar l’espai. Quan treballem l’espai estem identificant i qualificant els llocs. Tot i així, aquests llocs els hem de situar. La geografia identifica, qualifica, situa i planifica, és a dir, pren decisions.
Existeix l’espai i el temps ja que hi ha CANVIS. Per tant, quan treballem l’espai i el temps estem treballant la nostra capacitat de gestionar els canvis.

L’explicació del concepte d’espai i temps m’ha remès a pensar les diferents formes que podríem realitzar a l’aula per poder treballar aquests dos aspectes. Però com ho podem enfocar per tal de seguir a la vegada, les directrius del currículum de l’etapa d’infantil. És molt important tenir clars tots aquells objectius que es volen aconseguir a partir de dos únics conceptes: l’espai i el temps. Com per exemple, la noció del canvi a través d’una pràctica real. Hem d’ensenyar que les coses són dinàmiques, que les coses canvien, i la mentalitat dinàmica significa tenir experiències d’aquest tipus. L’acceptació del canvi no és fàcil ja que suposa un risc, una inseguretat. Treballar per exemple com es feia abans el pa és treballar el canvi de forma natural, i per tant, no els suposa un risc. Per tant, per educar un pensament complex, és necessari que com a mínim una vegada al llarg del curs els alumnes puguin viure una experiència de com es feien les coses abans, de com es fan ara, i tinguin consciència del canvi que això suposa. Sovint se’ls fa viure l’experiència de anem a fer pa, però tot això comporta explicar què ha canviat, i el perquè, és a dir, explicar i comparar l’abans i l’ara.
No obstant, en la majoria d’ocasions pot ser que ens condicionin els recursos materials?
A més, com a mestres, hem de saber tenir una bona resposta a les preguntes dels alumnes. El que importa és saber seleccionar aquella frase que li donaràs. Però realment, com saps quina és la millor resposta que pots donar als nens i nenes, sense tenir el coneixement necessari per poder respondre?

Llegint diferents publicacions i articles en relació a l’espai i temps, et dones compte de la importància de l’aprenentatge d’aquests dos conceptes en l’educació infantil. No obstant, cal destacar que qualsevol activitat que es plantegi a l’aula cal respectar l’espai i el temps dels infants.
Aquest article exposat a continuació és un bon exemple d’aquest treball en l’espai i el temps dels infants.
http://educaciofub.wordpress.com/2011/05/11/tenir-cura-de-l%E2%80%99espai-i-el-temps-2/


El que primer aprenem a infantil és la geografia del nostre cos. L’espai del propi cos és la primera geografia. A més, la graficitat és el llenguatge més potent dels nens entre 0 – 6 anys (punts, línies i taques). Aquesta graficitat la tenim tots els humans ja que tenim la capacitat de tenir la motricitat fina. Aquesta graficitat pot ser un dibuix artístic o una representació dels nostres esquemes. La graficitat és l’expressió que, quan no són capaços verbalment d’expressar-se. Aquesta graficitat és el llenguatge dels mapes.
Amb aquesta graficitat intentem representar les nostres representacions i esquemes del món en el que vivim. Els nens com a mínim cada dia han de tenir una estona per fer aquesta graficitat, que pot ser amb els dits, peus, i de moltes formes diferents. Aquest producte ens dóna molta informació sobre aquests esquemes

LA DESCOBERTA DE L’ENTORN NATURAL I SOCIAL A L’EDUCACIÓ INFANTIL. EL CURRÍCULUM

CIÈNCIES SOCIALS

QUANTS CURRÍCULUMS MOBILITZEM QUAN TREBALLEM AMB ELS INFANTS?
- Currículum ocult: es fonamenta amb les representacions de les nostres cosmovisions (mestre, centre...)
- Currículum oficial
- Currículum pràctic (el que nosaltres apliquem a l’aula). A partir dels recursos, idees creatives, models, que nosaltres tenim, ens genera una idea o recurs des d’on creem una unitat didàctica a partir del currículum.
Quan parlem del currículum no només parlem del currículum de l’educació infantil, sinó del currículum que es posa en marxa amb l’acció educativa. El que nosaltres considerem en la nostra manera de veure el món ens condiciona en la nostra manera d’interpretar un document oficial.
El procediment per fer una unitat didàctica parteix d’una decisió de cicle, que desencadenarà observar el currículum per tal de poder després realitzar la unitat. O partir d’un recurs, per tal de realitzar una unitat didàctica.

QUIN PAPER JUGA EL CURRÍCULUM OFICIAL?
Per un mestre, el currículum oficial fa la funció com el que són per els advocats les lleis. El currículum és un codi normatiu que ens fa ser més responsables d’una educació formal, d’una educació més important. Això fa que es doni un valor a l’educació social. I a la vegada ens fa responsables com a mestres en aquest exercici de l’educació.
A l’aula apliquem la incidència dels tres currículums clarament diferenciats.
La iniciació al pensament complex significa incitar i comunicar a la vegada que totes les coses estan relacionades.:
- Identificació
- Relació
- Conceptualització
- Abstracció i reflexió social (valors)
Arriben a la conceptualització a través de l’experiència. És un exercici inductiu, per tal de crear un pensament complex. Som capaços de conceptualitzar quan fem una abstracció.


Un procés didàctic complet passa per diferents fases:
- Fase d’exploració
- Fase d’introducció
- Fase d’estructuració
- Fase d’aplicació

Com a mestres, hem de pensar on volem posar l’èmfasi de l’activitat. Però com? Quins són els millors materials a utilitzar? I l’espai?
Quan es pensa en realitzar una activitat didàctica, els dubtes creixen ja que, com podem treballar el currículum? Quin és el millor objectiu? Per tant, la realització d’una activitat o programació requereix primer, un treball en equip, on hi hagi un consens. Però és així sempre?

Degut a la importància que té el currículum en tot centre educatiu, m’agradaria recomanar el llibre El currículum: una reflexión de la pràctica, de José Gimeno:
“La calidad de la educación se relaciona con los contenidos del currículum, en un sentido amplio, cuya significación pedagógica real depende de las prácticas a través de las que se plasma en las aulas. [...]. Si los más directos destinarios son los alumnos, el profesor es su primer receptor. A través de la modelación de su pensamiento y de su pràctica profesional, es como un proyecto educativo se hace o no realidad, se enriquece o se deforma[...].”


Els currículums reprodueixen formes socials estructurades. Quan parlem que el mestre ha d’adaptar el currículum, ha de fer l’esforç per agafar tots aquells aspectes que es puguin aplicar i relacionar per tal de representar la realitat. Tal i com representa la imatge, tots els mestres formen una peça en aquest trencaclosques; una peça molt important i significativa, sense la qual, ell no tindria sentit. Per tant, com a mestres hem de destacar la importància que ha de tenir l’escola i totes aquelles activitats que es proposin, a partir del currículum.

LA DESCOBERTA DE L’ENTORN NATURAL I SOCIAL A L’EDUCACIÓ INFANTIL

CIÈNCIES DEL MEDI

Treballar el medi a l’educació infantil: una oportunitat per a desenvolupar les capacitats dels infants; la capacitat de pensar, d’emocionar-se, de comunicar de fer i de representar. Tot això es pot aconseguir a partir del treball de les capacitats esmentades en el currículum d’educació infantil:
1. Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma
2. Aprendre a pensar i a comunicar
3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
4. Aprendre a conviure i habitar el món

Gràcies a aquestes, podrem aconseguir un treball en profunditat sobre àmbits com per exemple:
• L’àmbit dels materials: model de matèria, model de canvi químic  aquells àmbits que dins del món de la ciència estan estructurats dins de l’àmbit químic i de la ciència. S’anomenen models, ja que són maneres de pensar

• L’àmbit de la vida: model d’ésser viu i de medi. La disciplina i el món cultural ha construït aquestes experiències que treballarem com a mestres amb els infants d’educació infantil.

• L’àmbit del moviment: model de força i energia.

A Educació Infantil, els temes a tractar són diversos i diferents entre ells. Podem destacar com a conceptes claus:
- Diversitat / Homogeneïtat: per exemple, presentar diferents tipus de llavors per treballar en l’hort. Per tant, es treballa la diversitat d’allò que és homogeni, l’origen de la planta, la llavor. O com per exemple, la reproducció dels animals. La diversitat s’organitza a partir d’uns aspectes en comú, que són els que donen l’homogeneïtat.

- Canvi / Conservació: mostrar als infants que les coses a l’entorn canvien, però que a la vegada es conserven, això com que són molt diferents entre elles, però que a la vegada tenen coses en comú.
Com per exemple, la transformació de l’aigua i el pols en gelatina. Les experiències de canvi han de ser més amb els infants, per potenciar aquestes canvis. Com la transformació de l’aigua en gel. A base de fer experiències amb el llenguatge, podrem construir la idea de canvi i de transformació.

- Interacció / Independència

- Elements (parts) / Estructura (relacions): aportar experiències de les parts, al global, i al revés. Les parts són parts d’un tot, però s’ha de treballar també el tot. Per exemple, es pot treballar l’entorn a partir de les relacions, és a dir, què hi fa aquest objecte aquí, com hi ha pogut arribar?

- Abans / Ara / Després (Temps). Els éssers vius i les plantes són uns bons àmbits per treballar el temps.

- Aquí / Allà (Espai). Com per exemple, tots els éssers vius poden viure a qualsevol lloc? A partir d’això, pots treballar les condicions que tenen uns altres éssers vius en un altre lloc, i els d’aquí.

Què podem ensenyar i aprendre a l’Educació Infantil? És l’entorn proper una oportunitat per treballar el currículum? En moltes ocasions ens queixem que com a escola, no tenim els recursos materials suficients per poder dur a terme les activitats plantejades a l’aula. No obstant, no ens parem a pensar que l’entorn és un bon recurs material a poder utilitzar en la nostra vida diària amb els nens i nenes. Tot i això, cal conèixer amb profunditat l’entorn que ens envolta, per tal de poder extreure el major suc possible. Però, què és el que podem treballar? Quina és la millor manera de treballar-ho? Tot i tenir un context ric en recursos, a vegades en fem un mal ús.

L’article Semblants però diferents: una experiència sobre materials al parvulari, que podem trobar a la revista Educació Química, escrit per la Montserrat Pedreira, és un bon exemple de com els professionals de l’educació poden utilitzar els diferents recursos que els proporciona el medi que els envolta per realitzar un treball a l’aula. En aquest cas, l’article exposa una experiència d’aula sobre les propietats dels materials a l’educació infantil, des d’una visió àmplia de la química com a ciència dels materials. En ell trobarem un seguit de reflexions metodològiques sobre l’aproximació escolar als continguts científics, tot posant un especial èmfasi en la planificació, comunicació i interacció amb la realitat.


L’àrea de la descoberta de l’entorn i les experiències ajuden a construir als infants unes maneres específiques d’aprenentatge. L’entorn en el que ens trobem és la millor forma de que els nens i nenes puguin interactuar amb el món que els envolta. Una interacció que posteriorment es podrà traslladar a l’aula.

LA SOSTENIBILITAT A LA UNIVERSITAT

CIÈNCIES SOCIALS
Les persones que venen a la festa major i que destrossen i llencen les coses, no tenen el sentiment de comunitat no tenen alteritat, no pensen en l’endemà ni en les persones de demà. Perquè vivim en una societat que s’anomena societat que viu el present, gestionem el present sense consciencia del futur. Societat que viu molt el present, l’ara i aquí, son efímeres, no son comunitats fixes. Antigament vivíem i naixíem en la mateixa comunitat, però ara no, canviem soviet de comunitat i no tenim el sentiment de pertinença i es munten i es desmunten. La societat ha canviat.
Quan hi ha aquestes festes tenen la necessitat de rituals prohibits, reivindicats per minories. Trencar totes les barreres de la norma (alcohol, drogues). Això també passa a les escoles, quan volen fer la revolució, quan diem “no podem passar per aquesta porta”. El desig del ritual prohibit es un desig ancestral.
Passem d’una societat jeràrquica amb un control dels de dalt i ara es una societat democràtica amb poc control social, des de dalt. Control social inexistent. Societat xarxa l’autoritat te la guanyes pel reconeixement que tens dels alumnes, no per imposició. Com que no hi ha control social, les minories trobem l’escenari perfecte per fer-ho. Transició de la societat, com que no som una societat xarxa madura tenim aquestes fuites. Hi ha països que eduquen molt bé l’alteritat. Els que han vingut a la festa s’han comportat com a súbdits no com a ciutadà, perquè no tenen autocontrol social, “ja ho netejaran” desprecien la societat per tant súbdits.


Els infants construeixen la pròpia identitat mentre van comprenent el món que els envolta, i la cultura entesa en un sentit ampli. El diàleg amb els altres, iguals o adults, els ha d’ajudar en el seu creixement i per a la vida. quins coneixements necessitem? Com aprenen a situar-se en un món canviant i en una cultura dinàmica? Què necessiten per comprendre i comprendre’s?
Aquest és un bon article en el que s’articulen conceptes com l’alteritat o la identitat, entre d’altres.

http://esc3-12.pangea.org/8jornades/10%20identitat-relacio.pdf

L’ESCOLA BRESSOL I L’EDUCACIÓ PER A LA SOSTENIBILITAT

CIÈNCIES DEL MEDI
L’educació per a la sostenibilitat pretén comprometre les persones en la reflexió crítica de les seves accions i dels estils de vida actuals, per tal que siguin més capaces de prendre decisions i d’actuar per un món més sostenible.
La Rosa M. Tarín parla de quatra espais en els que l’escola bressol pot educar per a la sostenibilitat. Aquests són l’espai del benestar, de comunicació, d’interès i de recerca. Aquests espais permeten no només la relació entre els mateixos infants, sinó també la interacció entre tots ells per tal de fomentar la convivència amb l’entorn.
És de vital importància saber que l’’educació per a la sostenibilitat pretén comprometre les persones en la reflexió crítica de les seves accions i dels estils de vida actuals, per tal que siguin més capaces de prendre decisions i d’actuar per un món més sostenible.


L’educació per a la sostenibilitat es pot treballar a partir de les 4R – reciclar, reutilitzar, reduir i refusar - i les 3S –saludable, solidària i sostenible -. De totes formes, sempre caiem en la mateixa rutina per treballar aquests àmbits, ja sigui, per exemple, a través del reciclatge dels materials en els diferents contenidors. Així com en la reutilització dels fulls utilitzats a l’aula, com a manera estratègica per donar consciència als infants de la importància de la sostenibilitat. Tot i això, fins a quin punt són conscients els infants d’escola bressol d’aquesta sostenibilitat? Quina és la millor manera d’adaptació d’aquestes activitats i objectius en infants d’entre 0 i 3 anys?

L'escola bressol més sostenible d'Europa està a la Bisbal del Penedès. En moltes ocasions, no som conscients que tenim en el nostre entorn més proper propostes educatives riques, de les quals aprendre. Aquesta escola bressol és un exemple. Per això, us animo a veure aquest enllaç en el que se’ns mostra aquesta experiència de primera mà.
http://www.lamalla.cat/infolocal/noticies/article?id=453665



Tal i com diu Jay Lemke ...el lenguaje no es solo vocabulario y gramática; el lenguaje es un sistema de recursos para construir significados. Un llenguatge que permet contribuir en el treball de l’educació per a la sostenibilitat, la qual possibilita que els infants “atrapin”, com en una infusió, els valors de la sostenibilitat socialment construïts en l’espai educatiu, i que els sigui més fàcil relacionar-se de manera responsable amb les altres persones i amb el seu entorn.

L'EDUCACIÓ PER A LA SOSTENIBILITAT II

CIÈNCIES SOCIALS

L’educació per a la sostenibilitat és una àrea que es vol treballar des de l’escola infantil. En aquest sentit, un bon recurs per treballar aquest àmbit és el CONTE:

· Eina per educar en valors
· Aprendre conceptes contextualitzats
· Paper clau en l’estructuració cognitiva de l’individu. De 0 a 6 anys, és el moment en el que el nen i la nena fa un creixement molt gran. La narració suposa un pensament complex i enfilat d’idees. El primer model d’argumentació és una narració, un conte, una història. És una manera d’argumentar de forma més contextualitzada les idees. La narració afegeix emoció, context, analogies, imatges, escenaris, etc.
· Ens fa participar de la pròpia història.
· Construïm a temps real la nostra narració

El conte és una eina per treballar la sostenibilitat a les aules. No obstant, com a mestres no ens hem de quedar única i exclusivament en la idea que explicar un conte ens permetrà treballar aquesta aspecte, sinó que necessitem un aprenentatge posterior i per tant, un treball posterior a l’aula. No hi ha aprenentatge sinó queda a posterior una necessitat de recordar. Recordem allò que ens activa la cognició, ens desperta els sentits, etc. I aquest aprenentatge apareixerà quan el nen o la nena en una situació individual vagi memoritzant aquell aprenentatge. Però quins són els millors contes per explicar a l’aula, i poder treballar aquests valors? Com ho podem transportar a la vida diària?

El conte és una bona eina per treballar aquesta sostenibilitat, tal i com ja s’ha dit anteriorment. En el nostre cas, ho haurem de fer a través del conte del Sol, Solet. D’aquesta manera, us deixo l’enllaç del conte per tal de que hi reflexionem entre tots com a futurs professionals de l’àmbit educatiu.
http://www.super3.cat/unamadecontes/conte/sol-solet/catala/329

No hi ha sostenibilitat sense comunitat. I per tant, necessitem de tots i cadascun de nosaltres per treballar aquest àmbit i aconseguir un món millor. El “tots junts” és l’essència del civisme, i per tant, l’essència d’aquesta assignatura. Si el bé comú passa per damunt de l’interès individual es manifesta en qualsevol situació.

L'EDUCACIÓ PER A LA SOSTENIBILITAT

CIÈNCIES DEL MEDI

L’educació per a la sostenibilitat és una àrea que es vol treballar des de l’escola infantil. En aquest sentit, un bon recurs per treballar aquest àmbit i crear ciutadans del món és La Carta de la Terra.
Gràcies a l’aprofundiment realitzat a la classe magistral sobre la Carta de la Terra i un dels seus principis escollits a nivell grupal, t’adones compte de la infinitat d’activitats que es poden dur a terme a les aules d’infantil. Entre aquestes activitats es poden destacar:

Sortides --> protegeix la integritat dels sistemes ecològics perquè fomenta el respecte a la natura i als animals (sense fer malbé la natura, recollint els papers del terra, deixant les coses on estan –ecosistema-...)

Reciclatge --> protegeix i restaura la integritat dels sistemes ecològics fent del reciclatge un hàbit, fent-los entendre que els recursos no són il·limitats i hi ha materials que es poden reutilitzar.

Plantar arbres --> ajudar a la restauració de l’ecosistema

Hort --> entendre dels processos naturals que sustenten la vida i a tenir cura d’ells.

Participar de la neteja del món --> participant primer de la neteja de la pròpia aula, és a dir, d’allò que tenen més proper, i continuant per l’entorn que els envolta

Els mestres hem d’entrar en nous hàbits de sostenibilitat: com utilitzem el paper, l’aigua, incorporar les deixalles de casa a l’escola, etc. La sostenibilitat s’ha de plantejar també a nivell d’escola i no només a través del mestre i l’alumne. Així com involucrar a les famílies per tal de que col·laborin i s’involucrin. Tal i com s’ha destacat, es necessita “Un nou estil de pensament que suposi una nova ètica, i que tingui en compte una acció transformadora. L’escola pot fer un treball amb la comunitat per tal de que transformi la societat i arribi a les famílies”. Però com a mestra, s’hem planteja el dubte de com traspassar aquesta sostenibilitat a l’aula per tal de que sigui la més eficaç possible, i intentant sempre involucrant a les famílies, adequant-se als recursos que tenim des de l’escola.

Són diversos els programes que tenen les escoles per afrontar l’educació per la sostenibilitat. Com per exemple l’Agenda 21 Escolar, les Escoles Verdes o els Programes d’Innovació Educativa i el Projecte Comenius. No obstant, com al llarg de la carrera no hem treballat a fons aquests programes tant importants i representatius a l’escola. Per tant, aquí us deixo un enllaç en el que poder aprofundir de cadascun dels programes que poden optar les escoles per treballar la sostenibilitat.

http://www.bcn.es/agenda21/a21escolar

http://www20.gencat.cat/portal/site/dmah/menuitem.718bbc75771059204e9cac3bb0c0e1a0/?vgnextoid=4d8960adde597210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=4d8960adde597210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

http://www.xtec.cat/innovacio/

http://www.oapee.es/oapee/inicio/pap/comenius.html

La idea de canvi cap a un món més sostenible està entre les nostres mans. L’escola hi té molt a dir, i per tant, aquesta ha d’educar en valors, un valors orientats cap a l’educació per a la sostenibilitat. D’aquesta manera, l’escola ha de reflexar el compromís der ser un protagonista de canvi en cada un dels nens i nenes de l’aula.

LES CIÈNCIES SOCIALS A L'AULA

CIÈNCIES SOCIALS

Cadascú té una percepció del món; una percepció que es plasma en la pràctica. Una pràctica que es caracteritza per la seva complexitat. És impossible entendre el que ens rodeja sense una sola perspectiva d’anàlisi. És en aquest punt on entra el joc de mirades  Educar a l’infant per construir una relació amb el medi...per comprendre’l, apreciar-lo i intervenir-hi..., a través d’un joc de mirades, on cada nen i nena mira i sent de formes diferents.
L’acció educativa, és a dir, el reflex que tot això té a l’aula, passa per comprendre la xarxa en la que vivim. En aquest sentit, avui en dia hem d’educar en un món en el que la comunicació ha canviat.

El professorat ens regim a partir d’un currículum, el qual ens dóna unes pautes comunes. Aquestes ens permeten avançar dia a dia de forma ordenada en la consecució de les finalitats. Com per exemple, en el foment del respecte i la sostenibilitat, el desenvolupament crític davant del món o prendre consciència i conèixer el món en el que vivim, entre d’altres. No obstant, ha d’existir una coherència entre allò que es pensa i el que es fa. Però quina és la millor manera per aconseguir aquesta coherència i a la vegada, aconseguir portar a la pràctica aquestes finalitats?.


L’acció docent passa per educar en valors, però no tenim en compte, que són molts els prejudicis que intervenen en el dia a dia a l’aula. Aquests prejudicis són càrregues negatives que poden interferir en la nostra càrrega docent. Una bona eina per treballar aquest tipus de prejudicis és el treball per racons. No obstant, no és fàcil deslligar-te d’uns prejudicis que des de petits no s’han treballat. Per aquest motiu, és bàsic i fonamental que el professorat comenci per treballar-ho a l’aula amb els seus infants, així com el propi equip docent faci cursos per ampliar el seu coneixement en aquest àmbit.
Aquest vídeo mostra la manera de tractar el tema de la homosexualitat des d’un punt de vista natural, i partint de les pròpies vivències dels nens i les nenes a l’aula:

http://www.youtube.com/watch?v=RScP2uop0Jk



L’escola es troba immersa en un entorn físic, és a dir, un context format per cada una de les històries que ens aporten els nens i nenes de l’aula. Cadascun d’ells té unes normes i unes creences vinculades a la seva família d’origen. No obstant, l’escola ha d’intentar educar en valors, deixant de banda els prejudicis –religiosos, lingüístics...-, per crear una estructura (“tronc”) fort en el que es sustentin tots els coneixements que s’aniran desenvolupant al llarg de les diverses etapes.

EL MEDI A LES AULES

CIÈNCIES DEL MEDI

Com a futur mestres d’Educació Infantil hem de ser conscients de la importància que ha de tenir el medi dins l’escola. Per aquest motiu, s’ha d’intentar acostar el medi a les aules d’infantil, mitjançant diverses maneres i recursos. Créixer a partir del que som, dels nostres ideals, del que pensem..., partint del treball amb el medi, mitjançant activitats molt vivencials.
El model és la manera d’entendre, la visió com ensenyar i entendre el medi. D’aquesta manera, és molt important el treball del mestre en les activitats que es realitzen tant dins com fora de l’aula. Hem de ser conscients que la nostra forma d’actuar marcarà el ritme de l’activitat, i afavorirà o no, els diversos àmbits entre els infants – comunicar, sentir, pensar, actuar i col•laborar -.

L’activitat realitzada a classe en relació als models didàctics en les activitats m’ha fet pensar en la importància del plantejament de les activitats davant dels infants. En aquest cas, l’activitat no promou ni la capacitat de pensar, ni de comunicar, ni de col•laborar, ni de fer o expressar. Tot això es deu al fet de que l’activitat es centra exclusivament en la transmissió d’uns coneixements a través d’un fenomen, però sense cap tipus d’interacció o manipulació, sinó únicament a partir de l’observació. Per tant, quines directrius hauríem de seguir com a mestres, per tal de que l’activitat deixi aflorar la comunicació entre els infants, així com una expressió i reflexió?

Des de l’escola hem de potenciar i promoure un treball experiencial, manipulatiu i vivencial, que passi per posar als infants en contacte directe amb l’entorn. D’aquesta manera, promoure un treball que parteixi de la curiositat i l’interès dels infants. L’observació directa permetrà que cadascun dels nens i nenes es comenci a fer preguntes, i per tant, resoldre les seves inquietuds.
L’observació del medi implica exploració i capacitat de sorpresa, manifestant en el nen o nena, el sentir-se descobrir del que li rodeja.
Aquest vídeo deixa constància de la importància del treball del medi a les aules:

http://www.youtube.com/watch?v=PVJu5Lz40TE

Aquesta imatge simbolitza la torre del coneixement; un coneixement que han d’anar construint col•lectivament cadascun dels nens i nenes integrants de l’aula. En aquest sentit, hem de crear un ambient per tal de seguir interaccionant i creixent a partir de preguntes que busquen respostes. D’aquesta manera, el medi passarà per ser un treball d’observació, manipulació i sobretot, d’experimentació directa.

LA COMUNICACIÓ II

CIÈNCIES SOCIALS


La perspectiva social de l’assignatura de Didàctica dels Coneixements del medi entenc que m’hauria d’aportar sobretot...tècniques i estratègies per tal de poder ensenyar i educar el millor possible als infants, dins d’aquest àmbit, i el de la “descoberta de l’entorn”.
En un món en el qual la comunicació ha canviat en molt pocs anys, hem de saber no només utilitzar les eines per aconseguir aquesta comunicació, sinó també a ensenyar als teus alumnes a destriar allò que t’arriba, és a dir, a discernir tot tipus d’informacions. Per tant, podríem dir que un dels nexes d’unió tant de l’àmbit de les ciències del medi com de les ciències socials és la importància de la COMUNICACIÓ en l’Educació Infantil.

La consciència social és aquella capacitat que hem de tenir com a mestres per transmetre idees. Però tal i com s’ha apuntat a la sessió magistral, són molts els aspectes que s’intenten amagar als infants. Realment, com a futura mestra d’Infantil, se’m planteja el dubte de fins a quin punt hem de poder parlar amb els nens i nenes de certs temes, com per exemple, el de la mort. Així com, la forma en la qual s’han de poder tractar, per tal de que com a infants, puguin construir la seva pedagogia crítica, és a dir, ser capaços de pensar i prendre uns valors en funció del que saben. Però quin és el límit?

L’expressió de que vivim i ens trobem en un món globalitzat em va fer pensar en la introducció de noves tècniques i tecnologies a les aules. Entre elles es pot destacar, per exemple, les pissarres digitals. Però fins a quin punt haurem d’arribar dins de l’àmbit educatiu? Són necessaris tots aquests canvis o simplement són modes? Des del professorat ens hauríem de plantejar realment què és el que volem per als nostres alumnes, i si totes aquestes tecnologies donen els resultats esperats, així com, afavoreixen a la comunicació i col•laboració.

Durant el primer curs del Grau en Educació Infantil es va treballar la pissarra digital amb el professor Pere Marquès. A continuació es pot trobar un enllaç on com a professionals de l’educació hauríem de poder reflexionar sobre el que ens pot comportar aquest canvi constant i ràpid a les aules:

http://www.peremarques.net/masmecat.htm

Ens trobem en un món globalitzat, on la comunicació i les noves xarxes i tecnologies ens envaeixen cada cop més la nostra manera de viure. Vivim en un món de canvis constants. Per aquest motiu, el món es construeix mitjançant una xarxa, on l’educació hi té molt a veure. Tal i com reflexa les dues fotografies, ens trobem immersos en una xarxa, on des de ben petits, els infants neixen amb les noves tecnologies de la mà. D’aquesta manera, com a mestres ens hem d’anar replantejant els objectius a escala dels nostres infants.

LA COMUNICACIÓ

CIÈNCIES DEL MEDI

La primera sessió magistral en relació a l’assignatura de Didàctica del Coneixement del Medi Natural i Social m’ha provocat una grata sensació. Una assignatura atractiva, ja no només per la pròpia presentació del professorat – una presentació diferent -, sinó pels seus continguts i activitats diverses, en el que es prioritza, principal i fonamentalment l’aprenentatge pràctic.
Per aquest motiu, i tal i com reflexa la primera pràctica de grup realitzada, les nostres experiències del passat com a ciutadans i com a estudiants ens influencien la manera d’apreciar i comprendre el treball sobre l’entorn com a mestres a l’escola infantil. Per això:

“Compartim la nostra experiència amb el medi en el passat per poder imaginar un futur com a mestres”

D’aquesta manera i com a grup, considerem que cinc idees importants per el treball del medi en educació infantil són un Treball experiencial i vivencial; descoberta de l’entorn proper; motivació i respecte; diversitat d’activitats i incorporar la natura a l’aula.


La reflexió generada a partir de l’activitat realitzada a classe m’ha generat diversos interrogants. Un dels àmbits fonamentals del treball del medi amb els nens és la manera de pensar, la manera de col•laborar, la manera de sentir, la manera d’actuar i la manera de comunicar. Un dels àmbits més febles que s’han trobat a través del treball en grup realitzat ha sigut l’àmbit de comunicar. Però quin és el motiu per el qual des de l’Educació Infantil no es promou la comunicació? Una comunicació que hem d’anar construint a partir d’un llenguatge, així com també de les mirades, els gestos, etc. Per tant, i com a futur professional de l’àmbit educatiu, em plantejo la idea de què podríem fer per tal de potenciar aquesta comunicació dins de les aules d’Infantil.


El treball del medi que m’agradaria fer amb els infants de la meva classe és... un treball manipulatiu, experiencial i vivencial. Un treball que els permeti descobrir el seu entorn més proper; la descoberta d’un entorn a partir a partir de sortides, però sobretot, a partir de petites activitats diàries, intentant aprofitar el seu context.
Arrel de la idea del treball que ens agradaria fer com a mestres amb els infants de la nostra classe vaig iniciar una recerca per tal de poder ampliar els meus coneixements en activitats relacionades amb les ciències naturals, i la forma en com des del professorat podíem aconseguir portar la natura a l’aula. D’aquesta manera, deixo aquesta pàgina web ja que considero que és una bona guia d’exemples pràctics.

http://www.recursosparamaestros.com/recursos-infantil-primaria/conocimiento-medio/


Els professionals de l’educació som persones de referència per als nostres nens i nenes. Per tant, hem de prendre consciència de la importància que juguem, fonamentalment, dins el paper de la comunicació. Aquesta imatge reforça la importància de crear una bona base per al seu creixement i desenvolupament.