LES CIÈNCIES SOCIALS A L'AULA

CIÈNCIES SOCIALS

Cadascú té una percepció del món; una percepció que es plasma en la pràctica. Una pràctica que es caracteritza per la seva complexitat. És impossible entendre el que ens rodeja sense una sola perspectiva d’anàlisi. És en aquest punt on entra el joc de mirades  Educar a l’infant per construir una relació amb el medi...per comprendre’l, apreciar-lo i intervenir-hi..., a través d’un joc de mirades, on cada nen i nena mira i sent de formes diferents.
L’acció educativa, és a dir, el reflex que tot això té a l’aula, passa per comprendre la xarxa en la que vivim. En aquest sentit, avui en dia hem d’educar en un món en el que la comunicació ha canviat.

El professorat ens regim a partir d’un currículum, el qual ens dóna unes pautes comunes. Aquestes ens permeten avançar dia a dia de forma ordenada en la consecució de les finalitats. Com per exemple, en el foment del respecte i la sostenibilitat, el desenvolupament crític davant del món o prendre consciència i conèixer el món en el que vivim, entre d’altres. No obstant, ha d’existir una coherència entre allò que es pensa i el que es fa. Però quina és la millor manera per aconseguir aquesta coherència i a la vegada, aconseguir portar a la pràctica aquestes finalitats?.


L’acció docent passa per educar en valors, però no tenim en compte, que són molts els prejudicis que intervenen en el dia a dia a l’aula. Aquests prejudicis són càrregues negatives que poden interferir en la nostra càrrega docent. Una bona eina per treballar aquest tipus de prejudicis és el treball per racons. No obstant, no és fàcil deslligar-te d’uns prejudicis que des de petits no s’han treballat. Per aquest motiu, és bàsic i fonamental que el professorat comenci per treballar-ho a l’aula amb els seus infants, així com el propi equip docent faci cursos per ampliar el seu coneixement en aquest àmbit.
Aquest vídeo mostra la manera de tractar el tema de la homosexualitat des d’un punt de vista natural, i partint de les pròpies vivències dels nens i les nenes a l’aula:

http://www.youtube.com/watch?v=RScP2uop0Jk



L’escola es troba immersa en un entorn físic, és a dir, un context format per cada una de les històries que ens aporten els nens i nenes de l’aula. Cadascun d’ells té unes normes i unes creences vinculades a la seva família d’origen. No obstant, l’escola ha d’intentar educar en valors, deixant de banda els prejudicis –religiosos, lingüístics...-, per crear una estructura (“tronc”) fort en el que es sustentin tots els coneixements que s’aniran desenvolupant al llarg de les diverses etapes.

EL MEDI A LES AULES

CIÈNCIES DEL MEDI

Com a futur mestres d’Educació Infantil hem de ser conscients de la importància que ha de tenir el medi dins l’escola. Per aquest motiu, s’ha d’intentar acostar el medi a les aules d’infantil, mitjançant diverses maneres i recursos. Créixer a partir del que som, dels nostres ideals, del que pensem..., partint del treball amb el medi, mitjançant activitats molt vivencials.
El model és la manera d’entendre, la visió com ensenyar i entendre el medi. D’aquesta manera, és molt important el treball del mestre en les activitats que es realitzen tant dins com fora de l’aula. Hem de ser conscients que la nostra forma d’actuar marcarà el ritme de l’activitat, i afavorirà o no, els diversos àmbits entre els infants – comunicar, sentir, pensar, actuar i col•laborar -.

L’activitat realitzada a classe en relació als models didàctics en les activitats m’ha fet pensar en la importància del plantejament de les activitats davant dels infants. En aquest cas, l’activitat no promou ni la capacitat de pensar, ni de comunicar, ni de col•laborar, ni de fer o expressar. Tot això es deu al fet de que l’activitat es centra exclusivament en la transmissió d’uns coneixements a través d’un fenomen, però sense cap tipus d’interacció o manipulació, sinó únicament a partir de l’observació. Per tant, quines directrius hauríem de seguir com a mestres, per tal de que l’activitat deixi aflorar la comunicació entre els infants, així com una expressió i reflexió?

Des de l’escola hem de potenciar i promoure un treball experiencial, manipulatiu i vivencial, que passi per posar als infants en contacte directe amb l’entorn. D’aquesta manera, promoure un treball que parteixi de la curiositat i l’interès dels infants. L’observació directa permetrà que cadascun dels nens i nenes es comenci a fer preguntes, i per tant, resoldre les seves inquietuds.
L’observació del medi implica exploració i capacitat de sorpresa, manifestant en el nen o nena, el sentir-se descobrir del que li rodeja.
Aquest vídeo deixa constància de la importància del treball del medi a les aules:

http://www.youtube.com/watch?v=PVJu5Lz40TE

Aquesta imatge simbolitza la torre del coneixement; un coneixement que han d’anar construint col•lectivament cadascun dels nens i nenes integrants de l’aula. En aquest sentit, hem de crear un ambient per tal de seguir interaccionant i creixent a partir de preguntes que busquen respostes. D’aquesta manera, el medi passarà per ser un treball d’observació, manipulació i sobretot, d’experimentació directa.

LA COMUNICACIÓ II

CIÈNCIES SOCIALS


La perspectiva social de l’assignatura de Didàctica dels Coneixements del medi entenc que m’hauria d’aportar sobretot...tècniques i estratègies per tal de poder ensenyar i educar el millor possible als infants, dins d’aquest àmbit, i el de la “descoberta de l’entorn”.
En un món en el qual la comunicació ha canviat en molt pocs anys, hem de saber no només utilitzar les eines per aconseguir aquesta comunicació, sinó també a ensenyar als teus alumnes a destriar allò que t’arriba, és a dir, a discernir tot tipus d’informacions. Per tant, podríem dir que un dels nexes d’unió tant de l’àmbit de les ciències del medi com de les ciències socials és la importància de la COMUNICACIÓ en l’Educació Infantil.

La consciència social és aquella capacitat que hem de tenir com a mestres per transmetre idees. Però tal i com s’ha apuntat a la sessió magistral, són molts els aspectes que s’intenten amagar als infants. Realment, com a futura mestra d’Infantil, se’m planteja el dubte de fins a quin punt hem de poder parlar amb els nens i nenes de certs temes, com per exemple, el de la mort. Així com, la forma en la qual s’han de poder tractar, per tal de que com a infants, puguin construir la seva pedagogia crítica, és a dir, ser capaços de pensar i prendre uns valors en funció del que saben. Però quin és el límit?

L’expressió de que vivim i ens trobem en un món globalitzat em va fer pensar en la introducció de noves tècniques i tecnologies a les aules. Entre elles es pot destacar, per exemple, les pissarres digitals. Però fins a quin punt haurem d’arribar dins de l’àmbit educatiu? Són necessaris tots aquests canvis o simplement són modes? Des del professorat ens hauríem de plantejar realment què és el que volem per als nostres alumnes, i si totes aquestes tecnologies donen els resultats esperats, així com, afavoreixen a la comunicació i col•laboració.

Durant el primer curs del Grau en Educació Infantil es va treballar la pissarra digital amb el professor Pere Marquès. A continuació es pot trobar un enllaç on com a professionals de l’educació hauríem de poder reflexionar sobre el que ens pot comportar aquest canvi constant i ràpid a les aules:

http://www.peremarques.net/masmecat.htm

Ens trobem en un món globalitzat, on la comunicació i les noves xarxes i tecnologies ens envaeixen cada cop més la nostra manera de viure. Vivim en un món de canvis constants. Per aquest motiu, el món es construeix mitjançant una xarxa, on l’educació hi té molt a veure. Tal i com reflexa les dues fotografies, ens trobem immersos en una xarxa, on des de ben petits, els infants neixen amb les noves tecnologies de la mà. D’aquesta manera, com a mestres ens hem d’anar replantejant els objectius a escala dels nostres infants.

LA COMUNICACIÓ

CIÈNCIES DEL MEDI

La primera sessió magistral en relació a l’assignatura de Didàctica del Coneixement del Medi Natural i Social m’ha provocat una grata sensació. Una assignatura atractiva, ja no només per la pròpia presentació del professorat – una presentació diferent -, sinó pels seus continguts i activitats diverses, en el que es prioritza, principal i fonamentalment l’aprenentatge pràctic.
Per aquest motiu, i tal i com reflexa la primera pràctica de grup realitzada, les nostres experiències del passat com a ciutadans i com a estudiants ens influencien la manera d’apreciar i comprendre el treball sobre l’entorn com a mestres a l’escola infantil. Per això:

“Compartim la nostra experiència amb el medi en el passat per poder imaginar un futur com a mestres”

D’aquesta manera i com a grup, considerem que cinc idees importants per el treball del medi en educació infantil són un Treball experiencial i vivencial; descoberta de l’entorn proper; motivació i respecte; diversitat d’activitats i incorporar la natura a l’aula.


La reflexió generada a partir de l’activitat realitzada a classe m’ha generat diversos interrogants. Un dels àmbits fonamentals del treball del medi amb els nens és la manera de pensar, la manera de col•laborar, la manera de sentir, la manera d’actuar i la manera de comunicar. Un dels àmbits més febles que s’han trobat a través del treball en grup realitzat ha sigut l’àmbit de comunicar. Però quin és el motiu per el qual des de l’Educació Infantil no es promou la comunicació? Una comunicació que hem d’anar construint a partir d’un llenguatge, així com també de les mirades, els gestos, etc. Per tant, i com a futur professional de l’àmbit educatiu, em plantejo la idea de què podríem fer per tal de potenciar aquesta comunicació dins de les aules d’Infantil.


El treball del medi que m’agradaria fer amb els infants de la meva classe és... un treball manipulatiu, experiencial i vivencial. Un treball que els permeti descobrir el seu entorn més proper; la descoberta d’un entorn a partir a partir de sortides, però sobretot, a partir de petites activitats diàries, intentant aprofitar el seu context.
Arrel de la idea del treball que ens agradaria fer com a mestres amb els infants de la nostra classe vaig iniciar una recerca per tal de poder ampliar els meus coneixements en activitats relacionades amb les ciències naturals, i la forma en com des del professorat podíem aconseguir portar la natura a l’aula. D’aquesta manera, deixo aquesta pàgina web ja que considero que és una bona guia d’exemples pràctics.

http://www.recursosparamaestros.com/recursos-infantil-primaria/conocimiento-medio/


Els professionals de l’educació som persones de referència per als nostres nens i nenes. Per tant, hem de prendre consciència de la importància que juguem, fonamentalment, dins el paper de la comunicació. Aquesta imatge reforça la importància de crear una bona base per al seu creixement i desenvolupament.