CIÈNCIES SOCIALS
A Educació Infantil podem treballar el temps amb les rutines (repetició per tal de que quedi gravat en el nostre fer de cada dia), experiències i llenguatge (van donar significat a les rutines i les experiències). Per tant, hem d’evitar no provocar-lis errors, ja que els hi estem traspassant una relació que no és correcta. Construïm el nostre bagatge cultural a través d’aquests tres aspectes. Tots tres funcionen a l’hora.
Cada dia estem aprenent i construint els nostres conceptes d’espai i temps, que són com coordenades que ens ajuden a representar aquest món. La cosmovisió que tenim del món
La durada es va aprenent amb l’experiència. La noció de durada s’ha de diferenciar de la durada objectiva (el que passa pel rellotge) de la durada subjectiva (la nostra noció). Per tant, el temps és relatiu. Per treballar la noció del temps podem preguntar als infants si ha durat molt, relacionar-ho amb el rellotge i la nostra noció. És molt important mantenir uns horaris estables amb els nens amb les rutines, ja que sinó descol•loques als infants. És molt important de 0 a 6 anys mantenir unes rutines estables (parar la taula, dinar tots junts, etc), ja que sinó els fem desestabilitzar la durada d’aquestes rutines.
Els humans construïm el coneixement a partir de conceptes oposats. Per tant construïm les nocions d’espai a través de conceptes oposats. En l’etapa d’infantil és molt interessant materialitzar aquesta discriminació entre els oposats, és a dir, concentrar els esquemes de manera discriminatòria. La comparació és bàsica per treballar l’espai. Quan treballem l’espai estem identificant i qualificant els llocs. Tot i així, aquests llocs els hem de situar. La geografia identifica, qualifica, situa i planifica, és a dir, pren decisions.
Existeix l’espai i el temps ja que hi ha CANVIS. Per tant, quan treballem l’espai i el temps estem treballant la nostra capacitat de gestionar els canvis.

L’explicació del concepte d’espai i temps m’ha remès a pensar les diferents formes que podríem realitzar a l’aula per poder treballar aquests dos aspectes. Però com ho podem enfocar per tal de seguir a la vegada, les directrius del currículum de l’etapa d’infantil. És molt important tenir clars tots aquells objectius que es volen aconseguir a partir de dos únics conceptes: l’espai i el temps. Com per exemple, la noció del canvi a través d’una pràctica real. Hem d’ensenyar que les coses són dinàmiques, que les coses canvien, i la mentalitat dinàmica significa tenir experiències d’aquest tipus. L’acceptació del canvi no és fàcil ja que suposa un risc, una inseguretat. Treballar per exemple com es feia abans el pa és treballar el canvi de forma natural, i per tant, no els suposa un risc. Per tant, per educar un pensament complex, és necessari que com a mínim una vegada al llarg del curs els alumnes puguin viure una experiència de com es feien les coses abans, de com es fan ara, i tinguin consciència del canvi que això suposa. Sovint se’ls fa viure l’experiència de anem a fer pa, però tot això comporta explicar què ha canviat, i el perquè, és a dir, explicar i comparar l’abans i l’ara.
No obstant, en la majoria d’ocasions pot ser que ens condicionin els recursos materials?
A més, com a mestres, hem de saber tenir una bona resposta a les preguntes dels alumnes. El que importa és saber seleccionar aquella frase que li donaràs. Però realment, com saps quina és la millor resposta que pots donar als nens i nenes, sense tenir el coneixement necessari per poder respondre?

Llegint diferents publicacions i articles en relació a l’espai i temps, et dones compte de la importància de l’aprenentatge d’aquests dos conceptes en l’educació infantil. No obstant, cal destacar que qualsevol activitat que es plantegi a l’aula cal respectar l’espai i el temps dels infants.
Aquest article exposat a continuació és un bon exemple d’aquest treball en l’espai i el temps dels infants.
http://educaciofub.wordpress.com/2011/05/11/tenir-cura-de-l%E2%80%99espai-i-el-temps-2/


El que primer aprenem a infantil és la geografia del nostre cos. L’espai del propi cos és la primera geografia. A més, la graficitat és el llenguatge més potent dels nens entre 0 – 6 anys (punts, línies i taques). Aquesta graficitat la tenim tots els humans ja que tenim la capacitat de tenir la motricitat fina. Aquesta graficitat pot ser un dibuix artístic o una representació dels nostres esquemes. La graficitat és l’expressió que, quan no són capaços verbalment d’expressar-se. Aquesta graficitat és el llenguatge dels mapes.
Amb aquesta graficitat intentem representar les nostres representacions i esquemes del món en el que vivim. Els nens com a mínim cada dia han de tenir una estona per fer aquesta graficitat, que pot ser amb els dits, peus, i de moltes formes diferents. Aquest producte ens dóna molta informació sobre aquests esquemes

LA DESCOBERTA DE L’ENTORN NATURAL I SOCIAL A L’EDUCACIÓ INFANTIL. EL CURRÍCULUM

CIÈNCIES SOCIALS

QUANTS CURRÍCULUMS MOBILITZEM QUAN TREBALLEM AMB ELS INFANTS?
- Currículum ocult: es fonamenta amb les representacions de les nostres cosmovisions (mestre, centre...)
- Currículum oficial
- Currículum pràctic (el que nosaltres apliquem a l’aula). A partir dels recursos, idees creatives, models, que nosaltres tenim, ens genera una idea o recurs des d’on creem una unitat didàctica a partir del currículum.
Quan parlem del currículum no només parlem del currículum de l’educació infantil, sinó del currículum que es posa en marxa amb l’acció educativa. El que nosaltres considerem en la nostra manera de veure el món ens condiciona en la nostra manera d’interpretar un document oficial.
El procediment per fer una unitat didàctica parteix d’una decisió de cicle, que desencadenarà observar el currículum per tal de poder després realitzar la unitat. O partir d’un recurs, per tal de realitzar una unitat didàctica.

QUIN PAPER JUGA EL CURRÍCULUM OFICIAL?
Per un mestre, el currículum oficial fa la funció com el que són per els advocats les lleis. El currículum és un codi normatiu que ens fa ser més responsables d’una educació formal, d’una educació més important. Això fa que es doni un valor a l’educació social. I a la vegada ens fa responsables com a mestres en aquest exercici de l’educació.
A l’aula apliquem la incidència dels tres currículums clarament diferenciats.
La iniciació al pensament complex significa incitar i comunicar a la vegada que totes les coses estan relacionades.:
- Identificació
- Relació
- Conceptualització
- Abstracció i reflexió social (valors)
Arriben a la conceptualització a través de l’experiència. És un exercici inductiu, per tal de crear un pensament complex. Som capaços de conceptualitzar quan fem una abstracció.


Un procés didàctic complet passa per diferents fases:
- Fase d’exploració
- Fase d’introducció
- Fase d’estructuració
- Fase d’aplicació

Com a mestres, hem de pensar on volem posar l’èmfasi de l’activitat. Però com? Quins són els millors materials a utilitzar? I l’espai?
Quan es pensa en realitzar una activitat didàctica, els dubtes creixen ja que, com podem treballar el currículum? Quin és el millor objectiu? Per tant, la realització d’una activitat o programació requereix primer, un treball en equip, on hi hagi un consens. Però és així sempre?

Degut a la importància que té el currículum en tot centre educatiu, m’agradaria recomanar el llibre El currículum: una reflexión de la pràctica, de José Gimeno:
“La calidad de la educación se relaciona con los contenidos del currículum, en un sentido amplio, cuya significación pedagógica real depende de las prácticas a través de las que se plasma en las aulas. [...]. Si los más directos destinarios son los alumnos, el profesor es su primer receptor. A través de la modelación de su pensamiento y de su pràctica profesional, es como un proyecto educativo se hace o no realidad, se enriquece o se deforma[...].”


Els currículums reprodueixen formes socials estructurades. Quan parlem que el mestre ha d’adaptar el currículum, ha de fer l’esforç per agafar tots aquells aspectes que es puguin aplicar i relacionar per tal de representar la realitat. Tal i com representa la imatge, tots els mestres formen una peça en aquest trencaclosques; una peça molt important i significativa, sense la qual, ell no tindria sentit. Per tant, com a mestres hem de destacar la importància que ha de tenir l’escola i totes aquelles activitats que es proposin, a partir del currículum.

LA DESCOBERTA DE L’ENTORN NATURAL I SOCIAL A L’EDUCACIÓ INFANTIL

CIÈNCIES DEL MEDI

Treballar el medi a l’educació infantil: una oportunitat per a desenvolupar les capacitats dels infants; la capacitat de pensar, d’emocionar-se, de comunicar de fer i de representar. Tot això es pot aconseguir a partir del treball de les capacitats esmentades en el currículum d’educació infantil:
1. Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma
2. Aprendre a pensar i a comunicar
3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
4. Aprendre a conviure i habitar el món

Gràcies a aquestes, podrem aconseguir un treball en profunditat sobre àmbits com per exemple:
• L’àmbit dels materials: model de matèria, model de canvi químic  aquells àmbits que dins del món de la ciència estan estructurats dins de l’àmbit químic i de la ciència. S’anomenen models, ja que són maneres de pensar

• L’àmbit de la vida: model d’ésser viu i de medi. La disciplina i el món cultural ha construït aquestes experiències que treballarem com a mestres amb els infants d’educació infantil.

• L’àmbit del moviment: model de força i energia.

A Educació Infantil, els temes a tractar són diversos i diferents entre ells. Podem destacar com a conceptes claus:
- Diversitat / Homogeneïtat: per exemple, presentar diferents tipus de llavors per treballar en l’hort. Per tant, es treballa la diversitat d’allò que és homogeni, l’origen de la planta, la llavor. O com per exemple, la reproducció dels animals. La diversitat s’organitza a partir d’uns aspectes en comú, que són els que donen l’homogeneïtat.

- Canvi / Conservació: mostrar als infants que les coses a l’entorn canvien, però que a la vegada es conserven, això com que són molt diferents entre elles, però que a la vegada tenen coses en comú.
Com per exemple, la transformació de l’aigua i el pols en gelatina. Les experiències de canvi han de ser més amb els infants, per potenciar aquestes canvis. Com la transformació de l’aigua en gel. A base de fer experiències amb el llenguatge, podrem construir la idea de canvi i de transformació.

- Interacció / Independència

- Elements (parts) / Estructura (relacions): aportar experiències de les parts, al global, i al revés. Les parts són parts d’un tot, però s’ha de treballar també el tot. Per exemple, es pot treballar l’entorn a partir de les relacions, és a dir, què hi fa aquest objecte aquí, com hi ha pogut arribar?

- Abans / Ara / Després (Temps). Els éssers vius i les plantes són uns bons àmbits per treballar el temps.

- Aquí / Allà (Espai). Com per exemple, tots els éssers vius poden viure a qualsevol lloc? A partir d’això, pots treballar les condicions que tenen uns altres éssers vius en un altre lloc, i els d’aquí.

Què podem ensenyar i aprendre a l’Educació Infantil? És l’entorn proper una oportunitat per treballar el currículum? En moltes ocasions ens queixem que com a escola, no tenim els recursos materials suficients per poder dur a terme les activitats plantejades a l’aula. No obstant, no ens parem a pensar que l’entorn és un bon recurs material a poder utilitzar en la nostra vida diària amb els nens i nenes. Tot i això, cal conèixer amb profunditat l’entorn que ens envolta, per tal de poder extreure el major suc possible. Però, què és el que podem treballar? Quina és la millor manera de treballar-ho? Tot i tenir un context ric en recursos, a vegades en fem un mal ús.

L’article Semblants però diferents: una experiència sobre materials al parvulari, que podem trobar a la revista Educació Química, escrit per la Montserrat Pedreira, és un bon exemple de com els professionals de l’educació poden utilitzar els diferents recursos que els proporciona el medi que els envolta per realitzar un treball a l’aula. En aquest cas, l’article exposa una experiència d’aula sobre les propietats dels materials a l’educació infantil, des d’una visió àmplia de la química com a ciència dels materials. En ell trobarem un seguit de reflexions metodològiques sobre l’aproximació escolar als continguts científics, tot posant un especial èmfasi en la planificació, comunicació i interacció amb la realitat.


L’àrea de la descoberta de l’entorn i les experiències ajuden a construir als infants unes maneres específiques d’aprenentatge. L’entorn en el que ens trobem és la millor forma de que els nens i nenes puguin interactuar amb el món que els envolta. Una interacció que posteriorment es podrà traslladar a l’aula.

LA SOSTENIBILITAT A LA UNIVERSITAT

CIÈNCIES SOCIALS
Les persones que venen a la festa major i que destrossen i llencen les coses, no tenen el sentiment de comunitat no tenen alteritat, no pensen en l’endemà ni en les persones de demà. Perquè vivim en una societat que s’anomena societat que viu el present, gestionem el present sense consciencia del futur. Societat que viu molt el present, l’ara i aquí, son efímeres, no son comunitats fixes. Antigament vivíem i naixíem en la mateixa comunitat, però ara no, canviem soviet de comunitat i no tenim el sentiment de pertinença i es munten i es desmunten. La societat ha canviat.
Quan hi ha aquestes festes tenen la necessitat de rituals prohibits, reivindicats per minories. Trencar totes les barreres de la norma (alcohol, drogues). Això també passa a les escoles, quan volen fer la revolució, quan diem “no podem passar per aquesta porta”. El desig del ritual prohibit es un desig ancestral.
Passem d’una societat jeràrquica amb un control dels de dalt i ara es una societat democràtica amb poc control social, des de dalt. Control social inexistent. Societat xarxa l’autoritat te la guanyes pel reconeixement que tens dels alumnes, no per imposició. Com que no hi ha control social, les minories trobem l’escenari perfecte per fer-ho. Transició de la societat, com que no som una societat xarxa madura tenim aquestes fuites. Hi ha països que eduquen molt bé l’alteritat. Els que han vingut a la festa s’han comportat com a súbdits no com a ciutadà, perquè no tenen autocontrol social, “ja ho netejaran” desprecien la societat per tant súbdits.


Els infants construeixen la pròpia identitat mentre van comprenent el món que els envolta, i la cultura entesa en un sentit ampli. El diàleg amb els altres, iguals o adults, els ha d’ajudar en el seu creixement i per a la vida. quins coneixements necessitem? Com aprenen a situar-se en un món canviant i en una cultura dinàmica? Què necessiten per comprendre i comprendre’s?
Aquest és un bon article en el que s’articulen conceptes com l’alteritat o la identitat, entre d’altres.

http://esc3-12.pangea.org/8jornades/10%20identitat-relacio.pdf

L’ESCOLA BRESSOL I L’EDUCACIÓ PER A LA SOSTENIBILITAT

CIÈNCIES DEL MEDI
L’educació per a la sostenibilitat pretén comprometre les persones en la reflexió crítica de les seves accions i dels estils de vida actuals, per tal que siguin més capaces de prendre decisions i d’actuar per un món més sostenible.
La Rosa M. Tarín parla de quatra espais en els que l’escola bressol pot educar per a la sostenibilitat. Aquests són l’espai del benestar, de comunicació, d’interès i de recerca. Aquests espais permeten no només la relació entre els mateixos infants, sinó també la interacció entre tots ells per tal de fomentar la convivència amb l’entorn.
És de vital importància saber que l’’educació per a la sostenibilitat pretén comprometre les persones en la reflexió crítica de les seves accions i dels estils de vida actuals, per tal que siguin més capaces de prendre decisions i d’actuar per un món més sostenible.


L’educació per a la sostenibilitat es pot treballar a partir de les 4R – reciclar, reutilitzar, reduir i refusar - i les 3S –saludable, solidària i sostenible -. De totes formes, sempre caiem en la mateixa rutina per treballar aquests àmbits, ja sigui, per exemple, a través del reciclatge dels materials en els diferents contenidors. Així com en la reutilització dels fulls utilitzats a l’aula, com a manera estratègica per donar consciència als infants de la importància de la sostenibilitat. Tot i això, fins a quin punt són conscients els infants d’escola bressol d’aquesta sostenibilitat? Quina és la millor manera d’adaptació d’aquestes activitats i objectius en infants d’entre 0 i 3 anys?

L'escola bressol més sostenible d'Europa està a la Bisbal del Penedès. En moltes ocasions, no som conscients que tenim en el nostre entorn més proper propostes educatives riques, de les quals aprendre. Aquesta escola bressol és un exemple. Per això, us animo a veure aquest enllaç en el que se’ns mostra aquesta experiència de primera mà.
http://www.lamalla.cat/infolocal/noticies/article?id=453665



Tal i com diu Jay Lemke ...el lenguaje no es solo vocabulario y gramática; el lenguaje es un sistema de recursos para construir significados. Un llenguatge que permet contribuir en el treball de l’educació per a la sostenibilitat, la qual possibilita que els infants “atrapin”, com en una infusió, els valors de la sostenibilitat socialment construïts en l’espai educatiu, i que els sigui més fàcil relacionar-se de manera responsable amb les altres persones i amb el seu entorn.